INFORMÀTIC I MÚSIC
"Alguns polítics de l’Ebre van apostar per demanar les engrunes d’uns Jocs que no havien tingut en compte el nostre territori"
AL FINAL del segle XX les Terres de l’Ebre vam viure una mobilització sense precedents per reivindicar un ús racional de l’aigua, una mobilització que tenia un rerefons també per reclamar un tracte més just respecte la resta de Catalunya. Amb la mobilització vam entrar al segle XXI i, tot i que el gran perill d’aleshores es va aturar, sabem que sempre hi ha un perill latent amb successius intents de transvasar el riu. FRUIT d’aquella mobilització les Terres de l’Ebre van aparèixer més que mai al mapa de Catalunya. El Govern va crear les delegacions territorials i, amb una promesa d’una futura divisió en vegueries del país, vam veure arribar les delegacions del Govern a l’Ebre. I de tant en tant l’Ebre protagonitzava espais als mitjans arran de la lluita contra el PHN. El nus es podia veure per qualsevol lloc de Catalunya i de part de l’estranger. Potser aquella llavor que es va sembrar va servir per atreure turistes cap a un Delta fràgil, però a la vegada un lloc immillorable per perdre’s i gaudir de la natura. I també allò va servir per posar al mapa el territori quan es va celebrar la Via Catalana, amb una postal magnífica del pont Penjat ple d’estelades, amb gent vinguda d’arreu del país per garantir que la Via fos un èxit. O per atreure gent d’arreu del mapa català per acudir a l’enèssima manifestació per protegir el riu, l’any 2016 a Amposta. EN PARAL·LEL a això però, el camí cap a la Vegueria es va estancar. El ja no tan nou Estatut va tenir un recorregut que tots coneixem i tampoc no estava clar com s’implantarien les vegueries en una Espanya de províncies. Les delegacions es mantingueren, però alguns serveis es van tarragonitzar, com la Gerència Territorial de l’ICS de les Terres de l’Ebre que va a passar a dependre, d’alguna manera, de la de Tarragona durant uns anys. L’any 2010, TV3 i Catalunya Ràdio obrien delegació a l’Ebre però, l’any 2013 el Govern les va tancar. La informació de l’Ebre tornava a dependre del Camp de Tarragona. I a les falques publicitàries de la casa, el país tornava a tenir quatre delegacions informatives, quatre províncies. I ARRIBEM al 2018. Tarragona inaugura els Jocs del Mediterrani. Uns jocs pels quals ha apostat el consistori tarragoní en un moment econòmic que no és pas el millor. Criticar-ho, ja se sap, pot etiquetar-te com a mal patriota. Però les coses, com són. Calien els Jocs? Podem ser escèptics de la seva necessitat? I a l’Ebre, què? Ens han tingut en compte? Diríem que no. Alguns polítics de l’Ebre van apostar en el passat per demanar les engrunes d’uns Jocs que no havien tingut en compte el territori per ubicar subseus. I ni les engrunes. Mireu el mapa de seus i veurem on va l’esgrima i el rem. A la Selva del Camp i a Castelldefels, respectivament. Fan província. Fem vegueria.
