HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Qui pagarà el manteniment d’aquestes vies ràpides? Les continuarem pagant els catalans amb les “vinyetes”, o amb els impostos? "
M’esgarrifa pensar la quantitat de diners que he esmerçat per viatjar a Barcelona, a València o a Saragossa, durant els darrers 50 anys, passant per l’autopista. Podia circular per la altres alternatives però el cost de les hores, pel qui treballa, valen més que el que hom paga per conduir per l’autopista. El viatger havia d’escollir quan viatjava entre pagar o arribar tard. L’autopista construïda per iniciativa d’empresaris catalans, en temps de Franco, féu créixer econòmicament Catalunya, i en el seu dia ens va posar a l’òrbita europea. Catalunya era un país europeu amb vies ràpides per viatjar cap a França, cap a Saragossa o cap al País Valencià. Però quants milions de pessetes i d’euros han sortit de les butxaques dels catalans per poder-hi transitar? I el curiós del cas és que som els que tenim més autopistes de pagament, quan a la resta de l’Estat les autovies son preferencials i molts habitants d’aquells regions o nacionalitats poden gaudir de vies ràpides sense pagar ni un cèntim. Recordo l’amic que em digué: “..los catalanes lo queréis todo para vosotros: Hasta para viajar por vuestra región tenemos que pagar...” Aquest amic ve a Catalunya un cop o dos cada any i per tant paga de tard en tard. Mentre jo pago cada dia, quan he de sortir de casa. Vet aquí la diferència! I un altre fet perniciós és que els diners recaptats a les autopistes no retornen a les butxaques dels qui paguem; van als accionistes propietaris de les mateixes. Algunes, construïdes de fa poc, com s’hi perden diners, ja que no hi passa ningú perquè tenen l’autovia gratuïta paral·lela, les hem de rescatar amb els diners de tots. Autopistes innecessàries per afavorir alguns senyors que avui son milionaris gràcies a les expropiacions de les seves finques, malversant diners de tots. Vet aquí com han crescut durant els darrers 10 anys més de 100.000 milionaris a un país que cada moment hi han més pobres i des de Càritas ens hem d’esforçar un xic més per donar-los menjar per sobreviure. També desigualtats quan per viatjar per Espanya existeixen clares diferències: uns hem hagut de pagar sempre i altres, no paguen mai o poc. I a més si els rescaten les autopistes no rendibles –que mai son de les nostres- fan ús dels diners públics. Absoluta malversació! Ara arriba el dilema quan els concessionaris se’ls acaba el termini d’explotació i passaran a la propietat de l’Estat. Qui pagarà el manteniment d’aquestes vies ràpides? Les continuarem pagant els catalans amb les “vinyetes”, o amb els impostos? Potser, amb altres fórmules, entre tots els espanyols; però nosaltres les haurem pagat durant més de mitja centúria que representen molts milions que han anat a les butxaques d’unes empreses en concret. També alguns s’hauran enriquit per les que no hi circula ningú i s’hauran rescatat. Espanya –volia dir qui mana Espanya des de les llotges del Bernabeu- ho tenen clar; “...han de pagar tots per fer-nos rics nosaltres”. Igual com es van pagar els deutes de la banca, mentre, encara avui, cada dia, només a Barcelona, 47 famílies sense feina es queden sense vivenda per no poder pagar l’hipoteca o el lloguer. Ens hem tret Rajoy del davant, gràcies a Déu, després de tants disbarats, corrupció i repressió contra Catalunya. Però l’actual govern hauria de manar i els de la llotja del Madrid, haurien d’aportar els diners amb els quals s’han beneficiat de tanta malversació. Cal veure què faran amb les autopistes!
