HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"De culpables en tenim pels quatre costats. Per tant, per començar a parlar s’han d’alliberar els presos polítics sense condicions i començar des de zero"
Un no culpable mai pot ser condemnat a presó. Si els nostres dirigents polítics ho estan és perquè la culpabilitat ha estat determinada per una interpretació subjectiva de la llei. L’expresident Rajoy és l’únic responsable en destruir l’Estatut aprovat democràticament i en cap moment va acceptar l’existència del problema creat. Ell va ser l’inductor de posar en marxa l’anticatalanisme del segle XXI, com en èpoques passades ho havien executat el ”Conde-Duque Olivares”, Felipe V, Carlos III, Espartero, Primo de Rivera o Franco. Plegats, durant segles, han combatut la manera de ser del poble català i el seu pensament propi, per caracteritzar-se i comportar-se de forma diferent. La diferència, des de sempre, l’han desitjat anul·lar, anorrear i combatre-la. En temps de dictadures de la forma explícita; canons, bombes i guerra. En temps de democràcia de forma implícita; no dialogar, judicialitzar, reprimir la voluntat del poble i empresonar. I aquí estem; un Estatut aprovat i ratificat per les respectives cambres i referendat pel poble de Catalunya es destrueix en els punts més significats. Amb enganys recapten signatures de bona gent mentint-los que els catalans volien un tracte exclusiu i, posteriorment, el TC remata la feina amb les interpretacions convenients. En Rajoy imperatiu, prepotent, sord i tossut comença la baralla, per manca de voluntat de diàleg sol·licitat una i altra vegada des de Catalunya. Per no enraonar s’arriba als empresonats injustos, els enfrontaments i aquesta Espanya que ara sembla crivellada pels quatre costats. I Rajoy, després de cometre tantes empastifades, deixa el pastís com si aquí res hagués succeït, i tranquil, ple de corrupció i embolics judicials, se’n va. El president del govern més corrupte de l’Europa democràtica, que tant deia estimar Espanya, incompetent per reconstruir el que ha enderrocat, marxa i aquí us arreglareu! Quan algú ha provocat tantes malifetes hauria de respondre de la seves irregularitats. Catalunya, des del 2005 volia parlar, desitjava dialogar i canviar democràticament la relació amb Espanya. El poble així ho va manifestar i ho va aprovar. Rajoy ho volgué destruir deliberadament i ho aconseguí maldestrament. Els tribunals no poden mai anul·lar el que s’ha aprovat dins la llei constitucional i per voluntat popular. Responsables d’irregularitats, per tant, tots en son en el pas dels anys; uns i altres. També els polítics catalans reaccionant davant la injustícia, han obrat irresponsablement. Però mai els no culpables poden restar a la presó quan l’inductor Rajoy marxa de “rositas”, sense cap mena de responsabilitat. De culpables en tenim pels quatre costats. Per tant, per començar a parlar s’han d’alliberar els presos polítics sense condicions i començar des de zero. No se’n val a aplicar l’estratègia possible d’apropar-los; només val alliberar-los perquè són innocents! En un estat democràtic, europeu i modern, les vares de mesurar haurien de ser iguals per a tots. A Espanya, ara per ara, son diferents i existeix la possibilitat d’equilibrar-les, si hi ha vertadera voluntat.
