CANDIDAT A L'ALCALDIA DE DELTEBRE PER MÉS DELTEBRE
"Ara és l’hora de forjar lideratges atents i empàtics amb la ciutadania. Humanitzar els nostres representants, perquè a la fi, són i han de ser com la gent que representen"
Aquestes últimes setmanes,després d’anunciar la meva voluntat d’aspirar a l’alcaldia de Deltebre, he rebut moltes mostres de suport de familiars, amics i molts coneguts que aprecio i estimo. M’ha cridat l’atenció que l’expressió “que tinguis sort” és la que més m’han repetit. És evident que la sort ajuda, però a la política no només cal sort. És molt més important ser proper, ser creïble, ser honest, o ser coherent. Personalment, crec que el factor determinant que porta als representants polítics a actuar d’una manera correcta en l’exercici de les seves responsabilitats és descriu principalment en un terme: vocació. Assumeixo que no és suficient la vocació, però sí que és cert que a major vocació dels nostres representants, menys perversió política. Tots coneixem persones del nostre entorn que en els seus àmbits professionals han tingut vocació per la seva feina i els ha portat a ser uns excel·lents professionals. Per tant, també hi ha persones que impulsades per la voluntat de servei públic, esdevenim temporalment polítics. A Deltebre hem tingut persones que han deixat petjada a l’ajuntament precisament pel fet d’haver estat servidors públics exemplarsque han actuat des de l’estricta vocació pública. No ens enganyem, la gestió d’aquestes dones i homes ha marcat un abans i un després. Vull reivindicar doncs, la vocació pública com a pas imprescindibleper fer el salt al servei públic. És per això que si sóc aquí de nou, si torno a la política municipal,no és motivat per cap ambició personal, ja que l’ambició si no és col·lectiva, és cobdícia. El dia que vaig comunicar a les persones que estimo la meva intenció d’aspirar a l’alcaldia de Deltebre el 2019, una bona amiga em va dir que quan pensés en el municipi, ho fes des de l’abundància, des del que es vol construir i no des de la comparativa o la carència. Aquestes paraules resumeixen l’essència del que crec que ha de fer un veritable polític. Només la política exercida des de la vocació pot sumar i pot construir. Ara és l’hora de forjar lideratges atents i empàtics amb la ciutadania. Humanitzar els nostres representants, perquè a la fi, són i han de ser com la gent que representen. Cal deixar de veure la ciutadania com un conjunt de persones que voten i paguen impostos, per veure la ciutadania com a font de talent, de compromís i d’oportunitat de canvi.
