HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"La premsa estatal i els poders fàctics comencen a decantar-se per l’enteniment. Crec que avancem"
Qualsevol president elegit democràticament representa la institució per la qual ha estat designat. En democràcia, cadascú vota lliurement el partit o coalició que creu representar d’acord amb les seves preferències. Però no coincidir amb el que no hagis votat o no t’agradi la persona o la llista, per la seva manera de fer o de pensar, no per això deixa de ser el legal representant de la majoria. Seran o no els teus preferits però sí els que representaran el govern mentre durarà el mandat. Per tant, l’elegit per dirigir el govern, és el president de tots, mal pesi als que no els agradi. I ve al cas quan sentim Cs, i la seva cap de files, Sra. Arrimades, dient que el president de Catalunya només ho és d’una part dels catalans. Si ella hagués estat elegida democràticament pels diputats de Catalunya, no seria la presidenta de tots els catalans? Els confesso que a mi no m’agradaria gens ni gota per representar-me. No combrego de cap manera amb les seves idees en excloure’m com a català per tot el que diu, manifesta i realitzaria. Malgrat tot, i sense cap mena de dubte, seria la meva presidenta i l’hauria d’acceptar com a tal. S’excusa que no vol dialogar amb el president perquè té el cartell de presos polítics al balcó de la Generalitat. Però ella i el seu partit, il·legalment, d’acord amb M. Rajoy, i el PSOE, foren els inductors d’empresonar el govern, atonyinar els avis que anaren a votar el referèndum i introduir el 155; tot forçant les lleis i la Constitució. Malgrat la seva política ultra nacionalista espanyola, hauria d’entendre que milions de catalans desitgen l’alliberament d’innocents engarjolats només per idees i no tenen altra força de vindicació que la manifestació i els llaços grocs. Ella es comporta igual que els representants d’extrema dreta de VOX desitjant la confrontació i no voler dialogar. La resta de forces polítiques representen la majoria i entre tots ho miraran de resoldre, pel bé de tots. La dreta espanyola sempre s’ha identificat de la mateixa manera; son ells, només ells i el que no fan ells, tot està mal fet. I així ho hem pagat amb l’excloent M. Rajoy, el president caigut, que ja se’l cataloga com el pitjor de la democràcia. Cs han quedat descol·locats dins la política espanyola, després de la moció de censura i saben que només poden refer-se davant de l’electorat espanyol atacant Catalunya, volent desmuntar TV3, els mossos d’esquadra, la llengua i la cultura, i sobretot volent explicar davant d’Espanya una violència al carrer que no existeix, excepte la provocada pels radicals de la seva formació. Igual al PP com al PSOE els ha va donar grans resultats l’anticatalanisme, en diferents moments electorals. Pretenen, doncs, aplicar aquesta política per apropiar-se dels vots més dretans. Però, a la vegada, amb l’entrada d’en Pedro Sánchez al govern, part de l’electorat socialista que els va votar podria retornar al seu lloc, quedant aillats. El futur depèn del nou govern d’Espanya. Rebaixant la violència verbal des de la premsa de Madrid i fent gestos com desactivar el control financer de la Generalitat ja acordat, poc a poc, pot refer-se el diàleg i anar avançant per restablir ponts i cercar solucions als molts problemes existents. Europa respira alliberada sense l’inoperant Rajoy. La premsa estatal i els poders fàctics comencen a decantar-se per l’enteniment. Crec que avancem malgrat que la Sra. Arrimades pretengui vendre i mantenir la confrontació i l’allunyament entre catalans per conveniència electoral.
