HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Si de veritat s’estableix el diàleg entre Sánchez i Torra amb ànims de trobar solucions, tots podrem somriure i ens sentirem alliberats! "
La gent somriu alliberada quan l’autoritari Rajoy, prepotent, sord i irresponsable, ha caigut. Alguns ho han celebrat amb cava; jo que prefereixo una bona garnatxa blanca de la Terra Alta, he encetat la millor ampolla del prestatge i me l’he beguda amb l’esposa i la família. Ser manat pel aquell que sempre diu no –o no diu res i fa el que vol sense escoltar ningú- allibera molta gent que espera un futur millor. A Espanya, els demòcrates de dins el PP i de fora, la casa reial, el poder judicial, a la Unió Europea, Merkel, Macron i Timmermans, entre altres, i aquells que volen pau i no volen enfrontaments, reneix una llum d’esperança. Potser una il·lusió però hi ha l’adagi que diu “també s’hi viu d’il·lusions”. No resulta fàcil veure com s’engarjolen polítics i personatges rellevants de la societat civil només per pensar deferent. No és fàcil pel rei sortir el dia 3-O a la televisió per llegir un discurs que li havien escrit els assessors d’un president sord, cec i inamovible, maltractant els catalans que era ell que el pronunciava i no l’home intolerant que li ho havia manat. Resultava incomprensible que els mandataris europeus repetissin molts cops, contraris al seu criteri, que els problemes de Catalunya eren un afer intern d’Espanya. I als catalans ens costava molt car quan la propaganda de l’Estat Espanyol programada contra nosaltres des de les ambaixades i amb compres milionàries d’avions i altres productes, ja que ho havíem de pagar amb la nostra aportació del 20% del PIB estatal, anaven a canvi de dir el que van repetir una i altra vegada fins l’infinit. Ara ja tenim clar, quan en Rajoy ha caigut ple de brutícia i corrupció, que l’han ofegat els silencis i la defensa com “sé fuerte Luís” a personatges que els dirigia per beneficiar-se’n personalment i finançar el seu partit. Un alleujament per tots, quan s’ha desplomat tal personatge! Els demòcrates, siguin o no catalans, han sentit l’alliberament de l’autoritarisme que els envoltava. Els seus, l’obeïen i no se’n podien queixar per no ser depurats, com ho fou Margallo. Als seguidors del PP i Cs els agradava que actués contra Catalunya. Però també creien que s’havia de resoldre el conflicte i l’enfrontament no podia continuar sense donar-ne solució i només empresonant persones innocents. I sobretot els mandataris europeus que no entenien com la primera economia d’Espanya es podia bandejar i no ser escoltada quan milions de catalans reclamaven igualtat i respecte. I els jutges i fiscals que havien de resoldre allò que ells interpretaven que no era una tasca de la seva incumbència; mai un afer polític s’ha de desentrellar des del món de la justícia i més quan la gran majoria sabien que tot havia nascut per haver eliminat els 14 punts de l’Estatut aprovat i referendat. Tots, menys la gent d’extrema dreta que tot ho resoldrien amb la repressió i la presó, han quedat alliberats. La llum de l’esperança i la il·lusió s’obre per la gent de pau. Els catalans sempre hem estat gent que no volem enfrontaments, desitgem treballar amb tranquil·litat i viure sense pressions. Ens manifestàvem pacíficament per haver-nos anorreat anul·lant l’Estatut. I crec que tampoc als espanyols que els venien des del Cs, PP i PSOE, que independentistes i unionistes es pegàvem pels carrers, no es podien sentir satisfets en veure com la policia espanyola atonyinava iaios i alcaldes, xafant portes de les escoles, simplement per anar a votar. Si de veritat s’estableix el diàleg entre Sánchez i Torra amb ànims de trobar solucions, tots podrem somriure i ens sentirem alliberats!
