HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"El que ara compta, sembla, és el discurs espanyolista, del nacionalisme excloent d’Alberto Rivera, més propi de dictadors com Franco i com Primo de Rivera que d’un jove emergent"
La dreta espanyolista està en guerra; el PSOE, que sempre s’ha definit social demòcrata, comença una carrera a veure si guanya al PP i Cs, postulant ser tant de dreta com ells. I per guanyar ha de ser més anticatalà que els seus contrincants. Crec que ha arribat tard! D’aquell “líbrame de Rajoy”, d’Iceta, del reconeixement de les nacionalitats i de l’afany de la reforma constitucional, s’ha passat a la desqualificació personal i manifestar tot el contrari. Ve de lluny l’aïllament als socialistes catalans. I ara més mai. El PSC va donar suport a Sánchez i l’alcalde de Tarragona ha de negar les desqualificacions que el seu cap de files atribueix al president Torra. Els alcaldes socialistes es deuen al seu electorat i saben que si repeteixen el mateix discurs, perdran vots als seus districtes, molts més dels que Sánchez pretén guanyar a Espanya. Ni els sindicalistes catalans ja no se’ls creuen quan no es manifesten en desacord al suport que donen a PP i a Cs amb el 155 i l’enduriment de la Constitució dels seus articles referits a Catalunya i directament o indirecta, als líders catalans empresonats injustament, emparant-se amb lleis fetes a mida i la dretanització del seu discurs. De prosseguir per aquest camí, el PSC, malgrat l’argumentari i els raonaments d’Iceta, amb els seus balls d’un costat a l’altre, marcant punts sense massa ritme ni harmonia, però amb la força del convenciment, perdrà el poc que li queda. I ja se sap! Sense els vots de Catalunya, el PSOE mai pot guanyar a Espanya, i més quan la líder andalusa desgastada per molts motius, ja no domina l’espectre regional. Sort de les baralles internes de Podemos, qüestionats pels xalets i romanços que només pretenen prendre’s vots, entre uns i altres, confonent els pobres votants. Dreta i esquerra, estan barallats. Només contra Catalunya i la “Unidad de España”, plegats poden contravenir la llei per empresonar, negar, confondre i reprimir... i guanyar vots! I el jutge Llarena embolicant més la troca a Europa! El que ara compta, sembla, és el discurs espanyolista, del nacionalisme excloent d’Alberto Rivera, més propi de dictadors com Franco i com Primo de Rivera que d’un jove emergent. El que ho havia de canviar tot des de la social democràcia ara es vesteix amb camisa blava i boina roja, com un falangista més. I també de bandera i llengua com ho feu el seu clon, José Antonio Primo de Rivera, durant la 2ª República. On tenim aquell líder reformista i innovador d’una Espanya nova i canviada de dalt a baix que ara tot ho decanta contra les institucions i la llengua de Catalunya i mai defensant la terra que el va veure nàixer? El que succeeix a Espanya, posa en dubte el govern i els polítics en general a nivell internacional i més amb LLarena per mig. No només les enquestes, traspassen vots d’un costat a l’altre! Espanya s’esguerra a tots nivells. Mentre ells es barallen i fan front comú contra Catalunya, no funcionen els jutjats que reclamen independència judicial, ni els pensionistes tenen assegurades les pèrdues de poder adquisitiu, la corrupció se’ls menja, el govern impedeix formar el govern a Catalunya, no es poden aprovar els pressupostos, els fiscals resolen malament els problemes polítics, els cantants els tanquen a la presó, no accepten el diàleg i la concòrdia, els que posen creus o llaços defensant els tancats il·legalment son perseguits i els falangistes d’extrema dreta que reparteixen llenya se’ls eleva a herois. Espanya es trenca i les baralles entre ells per ocupar cadires, ni que sigui argumentant mentides continuades, no arreglen els problemes reals de la ciutadania. Per què la gent de raó no imposen el diàleg entre tots?
