HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Polítics de primera línea roben dos potets per embellir-se la cara i altres son capaços de repartir màsters entre la gent de la seva confiança com aquell que lliura caramels als xiquets"
De la manifesta cleptomania, s’albira la desbandada de gent del PP. Poc a poc apareixen símptomes que desmunten l’aparell que ha dirigit Espanya durant els darrers anys. Per un costat l’èxit de la recuperació econòmica l’ha pagat el món del treball amb sous i contractes precaris, i amb milions d’aturats. Per l’altre el desori cleptòman com aquell de “ser fuerte Luís”, ha anat apareixen a tota l’esfera política del partit de govern. A nosaltres, la gent del sud de Catalunya, ens ha tocat amb les greus irregularitats mediambientals i econòmiques de l’afer Castor. Polítics de primera línea roben dos potets per embellir-se la cara i altres son capaços de repartir màsters entre la gent de la seva confiança com aquell que lliura caramels als xiquets. Especuladors significats son els accionistes de “fons voltors”, adquirint blocs de pisos i desnonant pobres avis que hi vivien des de quan es van casar. Empresaris determinats, amics del rei, financen il·legalment partits polítics amb els suculents beneficis aconseguits per ampliacions pressupostàries a determinades obres públiques. Uns pocs s’enriqueixen amb desmesura mentre que la gent de classe mitjana per avall, perd poder adquisitiu i, per tant, s’empobreix. Acabo de rebre l’extracte bancari de la rendibilitat del meu pla de pensions; la interanual em va representar unes pèrdues del capital dipositat de l’1,22% i la de l’exercici de l’1,26%. I paradoxalment l’Estat avisa als futurs pensionistes, davant la incertesa de les pensions, que estalviïn per poder sobreviure un cop s’hauran jubilat. Però els cleptòmans no avisen que la rendibilitat negativa pel client representa uns beneficis escandalosos pels bancs que disposen d’aquests dipòsits; per la seva “gestió”, disposant dels diners d’altres durant una vida, cobren una comissió entre un 2,5% i un 4% anual, sense moure un sol dit. I a més l’avi que va estalviar amb el pla de pensions pensant que disposaria del “raconet” per si algun cop el necessitava, si en algun moment recupera els diners per atendre l’emergència, l’Estat li cobra impostos entre 35 al 50%. Les empreses elèctriques perceben els preus més alts d’Europa amb impostos altíssims. La cleptomania, per tant, està a tots nivells. I les conseqüències son que el poble disminueix la capacitat econòmica mentre els rics cada cop ho son més. Les desigualtats socials es fan més paleses. Espanya sofreix greus problemes. Tenim un president que ha resistit tantes inclemències corruptes que malgrat la seva aparent tranquil·litat, el conjunt de circumstàncies que l’envolten, se’l poden acabar menjant de viu en viu. Les enquestes així ja ho pronostiquen. I alguns dels seus col·legues com és l’expresident Aznar ja no se’n amaga i dóna suport incondicional a Cs. El mal radica en què aquest partit es postula amb el radicalisme de nacionalisme espanyol que difícilment podrà arreglar els problemes interregionals actuals, sobretot el català, com tampoc els despropòsits de l’enriquiment d’uns quants. Tots aquells que marxen i marxaran en desbandada del PP i faran cap a Cs, prosseguiran en l’afany que els ha embutxacat durant els temps de baixos salaris, d’atur desmesurat, de trampes en obres públiques, de desnonaments i de insolidaritat. Tot plegat representa un caos que només es pot arranjar amb un canvi polític de dalt a baix. Una transformació desitjable optant per la sensatesa i l’afany de reconciliació començant des dels fonaments. Caldria controlar els que roben i els enriquiments desmesurats. I, sobre els problemes interregionals, alliberar els empresonats polítics, sense humiliar aquells que cercant i desitjant millorar la situació del País, ara sofreixen per la immobilitat del govern i el corresponent beneplàcit dels fiscals elegits a dit.
