PORTAVEU DE LA CUP-AE TORTOSA
"Iniciem una campanya perquè al curs 2019-2020 Tortosa tinga 100 places públiques d’escola bressol"
POCS MUNICIPIS catalans amb vora 30.000 habitants no tenen cap escola bressol pública. Tortosa és un d’estos. Una escola bressol és una necessitat, un servei social que hauria de ser bàsic. Són importants perquè ajuden a reduir les diferències socials, la desigualtat entre homes i dones i ajuden al desenvolupament físic, intel·lectual, emocional i social dels xiquets i xiquetes. REDUIR les diferències entre rics i pobres és una de les funcions de l’escola pública. I l’escolarització durant els primers anys de vida, és una de les eines més útils per fer-hi front. És amb més inversió en educació, com es pot acabar amb el cercle viciós de la pobresa estructural. Cal destinar recursos i diners més enllà de les bones paraules i declaracions d’intencions. Sóc professor de secundària, i he tingut alumnes que no només han repetit el cercle de la pobresa crònica del que formaven part els seus pares i mares, sinó que ja tenen uns fills i filles que en el futur estaran condemnats a reproduir el cercle. Una escola bressol no farà miracles, però és una eina valuosa per intentar trencar la pobresa estructural que arriba a més d’un 20% de la població. L’actual concepte de serveis socials assistencialistes (que segueix Tortosa), alleugera la precarietat vital de les persones més vulnerables, però cronifica la realitat. Els diners que s’inverteixen no serveixen per canviar la realitat, simplement la fan suportable. Però condemna a estes persones a la pobresa vital. UNA ESCOLA bressol pública és també imprescindible per millorar el dret de les dones a tenir una vida més digna. Sense escoles bressols públiques, són les dones qui han de tenir cura dels fills i filles. Qui es queda a casa és la dona. Com les dones cobren menys (un 25%) i tenen treballs més precaris, qui renuncia a la seua vida laboral (o a l’esfera pública) total o parcialment, és la dona. Com és la dona qui es dedica a la cura dels fills i filles (quasi el doble de temps setmanalment), és qui més dificultats té per buscar treball o només busca contractes parcials que facen compatible el treball amb el rol de mare (un 72% dels contractes a temps parcial a l’estat són per a dones). I no oblidem que les dones dediquen més temps també a tasques de la llar, a tenir cura de persones malaltes o grans (un 91% de les excedències per este motiu són de dones). Si realment volem aconseguir avançar cap a una societat menys desigual, una de les prioritats de qualsevol ciutat, hauria de ser tenir escoles bressols públiques. Per garantir que les dones tinguen més opcions de trobar feina, de millorar la seua carrera professional o de gaudir de més temps pel seu projecte de vida. De res serveix fer-se fotos el 8 de març en nom de la igualtat si després no destinem diners i recursos a reduir la desigualtat efectiva entre homes i dones. I una escola bressol pública no acabaria amb el problema, però és una de les eines més efectives per reduir-lo. CARLES CAPDEVILA deia que educació, educació i més educació. I en cas de dubte, educació. L’escolarització en els primers anys segons el Departament d’Ensenyament ajuda a un millor desenvolupament físic, intel·lectual, social i emocional. I això és especialment important en aquells infants amb un entorn social més desfavorable. NO ÉS RES extraordinari. L’Ametlla de Mar oferta 160 places públiques. Amposta 106. La Ràpita 102. També Jesús i Bítem tenen places públiques. Ciutats de població semblant a Tortosa tenen més d’una escola bressol (Valls 4, Olot 3, Sant Pere de Ribes 3, Barberà del Vallès 6...). Una plaça d’escola bressol pública té un cost de 5.000€ anuals (segons la Diputació de Barcelona). 1/3 de la despesa s’assumeix per les famílies (que haurien de pagar en funció de la seua renda i no totes per igual, cobrint algunes el 100% i altres apropant-se a la gratuïtat). 1/3 per entitats supramunicipals (la Diputació de Tarragona l’any passat va subvencionar Amposta amb 113.000€, Deltebre amb 72.000€, Valls amb 90.000€ i Tortosa ciutat amb 0€ perquè no té cap plaça pública). Així l’ajuntament només hauria d’assumir 1/3. Per unes 100 places això serien poc més 150.000€ d’un pressupost total de quasi 70 milions d’€ (o de 36 milions si no incloem les empreses municipals). Un 0,41% del pressupost. Prou menys del que es dedicarà a publicitat i propaganda, la meitat del que va costar canviar la gespa del camp de futbol i fer algunes millores, el mateix que els càrrecs de confiança de l’alcaldessa... Una inversió que hauria de ser prioritària perquè en algun moment de la vida, afectarà a la gran majoria del 50% de la població. I amb la seua absència, obliga a moltes mares i pares a fer malabarismes cada dia o per dur-los a escoles bressol públiques de Bítem, Jesús, Tivenys, Amposta... PER AIXÒ des de la CUP-Ae iniciem una campanya perquè al curs 2019-2020 Tortosa tinga 100 places públiques d’escola bressol. A la seua presentació de projecte de ciutat, l’alcaldessa Meritxell Roigé parlava de transformar la ciutat amb noves inversions i infraestructures. Però sembla oblidar, que a la ciutat també viuen persones i que estes, tenim necessitats. Necessitats com una escola bressol. O potser, no s’oblida, i simplement com la resta d’anteriors alcaldes, continuarà protegint els interessos dels que tenen avui a Tortosa el monopoli del negoci de les escoles bressols privades.