Els inversors del projecte Castor també hi renuncien

Els inversors d’Escal UGS han acceptat la renúncia de l’activitat sol·licitada pels responsables del projecte Castor. Un dels principals inversors és el Banc Europeu d’Inversions, que va aportar 500 dels 1.400 milions totals que va necessitar el projecte per construir el dipòsit submarí de gas. Ara, la petició de la renúncia s’ha adreçat a la Direcció General de Política Energètica i Mines, que depèn del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. D’aquesta manera, els inversors renuncien al projecte Castor després dels més de 1.000 sismes que es van registrar a la zona des que es va començar a injectar el gas matalàs en el subsòl. Però sobretot, des que els diversos informes tècnics confirmen la relació directa entre la injecció del gas i l’onada de terratrèmols. Així, a partir d’aquest moment la discussió s’establirà entre el govern espanyol i els impulsors del projecte, ja que el contracte preveia una clàusula segons la qual si s’abandonava l’activitat la promotora tindria dret a una indemnització que podria ser de fins a 1.700 milions d’euros. El BEI ajorna la reunió Per la seua banda, el Banc Europeu d’Inversions va posposar la reunió que havia acordat per al 10 de juliol amb la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres de les Sénia. El moviment social havia tramès una queixa al BEI pel finançament del projecte, i pretenia reiterar els riscos, mancances i la inexistència de garanties del projecte. Ara, si l’organisme continua sense fer-los cas, la seua intenció és fer arribar una queixa davant del defensor del poble europeu. “Pensem que se’ns està prenent el pèl”, va lamentar un dels portaveus de la plataforma, Evelio Montfort. L'emissió de bons emparada pel BEI va permetre l'empresa controlada per Florentino Pérez aconseguir un finançament de 1.400 milions d'euros, just en el moment que començava a injectar gas a 1.700 metres per sota del llit marí. De fet, el mateix BEI va comprar 300 milions en bons amb diner públic, i va garantir la liquiditat de l'operació amb una línia de 200 milions d'euros més, 500 en total. En aquell moment, la plataforma de les Terres del Sénia ja va advertir l'organisme europeu de la inconveniència d'atorgar el primer dels seus 'project bond' al Castor, davant els riscos, perills i incerteses detectades al seu voltant. I molt especialment, per la possibilitat de generar terratrèmols o fuites de gas, així com per no disposar dels estudis tècnics necessaris. Haurien d’haver escoltat la queixa i no ha han fet mai fins ara”, va insistir Montfort.