Miró (UGT) culpa el gerent i el consell d’administració d’Agrofruit

La crisi d’Agrofuit ha estat un problema de mala gestió econòmica, provocat per un canvi en el model de l’empresa citrícola quan els seus responsables es van obsessionar amb la gran exportació. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat el secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró, que aquest dimecres ha vinculat el canvi de model d’Agrofuit amb la descoberta d’un forat que, segons les fonts, podria ser d’entre 30 i 50 milions d’euros. Miró ha dit que ignora si algú s’ha apropiat dels diners que falten, però sí ha remarcat que el deute d’Agrofruit s’ha anat fent gran amb el pas dels anys, sense que ningú controlés el funcionament de l’empresa. De fet, ha recordat que Agrofruit es va convertir en una SAT per poder cobrar ajuts públics, mentre s’enganyava els productors locals no pagant-los les collites.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Miró ha afirmat que l’anterior consell d’administració i el gerent d’Agrofruit són els màxims responsables de la fallida de l’empresa. Segons Miró, el problema es va començar a generar fa uns 15 anys, quan Agrofruit va deixar de centrar-se en fruita dels seus socis amb la compra de finques de cítrics a la zona de Sevilla, cosa que va generar un primer forat d’uns sis milions d’euros.

El dirigent sindical ha afegit que, si s’hagués detectat a temps, l’empresa hauria pogut superar el sotrac. Però Miró s’ha declarat força pessimista sobre les possibilitats d’Agrofuit de superar aquesta crisi. De fet, ha remarcat que poden haver-hi “solucions imaginatives” per reflotar Agrofruit, encara en concurs de creditors. Però ha afegit que aquestes mesures suposarien que “molta gent perdria molts diners”.

Finalment, Miró ha repassat la situació laboral dels treballadors d’Agrofruit, que ha classificat en tres tipus. Els que hi treballen tot l’any, amb algunes pagues retardades; els treballadors de planta, que des de fa un parell de temporades fan mitja hora més sense cobrar i els paguen amb dos mesos de decalatge; i els de camp, que encara cobren amb més retard i més complicacions.