La justícia anul·la la llicència urbanística de la planta terrestre del projecte Castor

El jutjat contenciós-administratiu número 2 de Castelló ha anul·lat la concessió de la llicència d'obres de la planta terrestre del projecte Castor atorgada per l'Ajuntament de Vinaròs a finals de 2009. Segons la sentència, l'acord de la junta de govern va autoritzar la construcció en uns terrenys que urbanísticament no eren compatibles segons els planejament municipal. L'empresa demandant, Río Cenia, SL, argumentava, precisament, la impossibilitat d'ubicar aquesta activitat industrial en terrenys rústics i que hauria d'haver estat construïda en una zona industrial, atesa l'existència de nombrosos polígons que l'haurien pogut acollir al municipi i el seu entorn. La sentència retreu que ni el consistori ni l'empresa en cap moment van analitzar aquestes alternatives.

Tant Escal com l'Ajuntament adduïen que la planta formava part del projecte d'emmagatzemament de gas natural Castor, que els terrenys no tenien valors a protegir i la seva situació respecte les instal·lacions marines. Però el jutge sosté que cal separar les diferents estructures a l'hora d'aplicar la normativa corresponent. De fet, recorda, aquesta concessió de l'explotació del subsòl marí no facultava Escal UGS a transportar gas pel terme de Vinaròs ni a "construir la planta en sòl rústic". El jutge recorda que una activitat industrial en terrenys rústics exigia a l'empresa obtenir la Declaració d'Interès Comunitari per part de la Generalitat Valenciana.

Segons el jutge, també existeix un excés d'edificabilitat, d'acord amb el projecte d'execució, i infringeix la normativa d'alçades amb diverses tanques metàl·liques. El jutge censura també les mesures de l'Estudi d'Integració Paisatgística aprovat també per l'Ajuntament vinarossenc al mateix temps que la llicència d'obres i que resultava preceptiu per minimitzar l'impacte. Segons la sentència, no només van ser "insuficients", sinó que tampoc es van arribar a implementar.