Infusions laxants i diürètiques

LES INFUSIONS són una forma de fitoteràpia (curació a través de les plantes). Com qualsevol altre medicament, no estan exemptes d’efectes adversos, contraindicacions, toxicitat o interaccions amb altres medicaments o aliments. El seu ús ha de fer-se sempre amb prudència. Cal evitar l’automedicació a la lleugera, i no prendre cap planta medicinal laxant o diürètica durant llargs períodes de temps (un o dos mesos), o tenir prudència les embarassades i lactants. El seu efecte sobre l’excés de greix corporal és nul. La reducció de pes i la disminució del volum són a causa d’una diüresi (secreció d’orina) forçada, amb pèrdua d’aigua i electròlits; i per una deposició més freqüent i consistent, en el cas de les infusions laxants. Però en absolut elimina greix. LES PLANTES LAXANTS irritants com el senet, la fràngula, la càscara sagrada o el ruibarbre són segures i eficaces, però només begudes de forma puntual i amb la dosi aconsellada, per tractar un restrenyiment passatger però no crònic. Produeixen desequilibris electrolítics amb pèrdua de potassi, per la qual cosa es desaconsella l’ús habitual, i en particular si es prenen fàrmacs per a malalties del cor. La dent de lleó, la cua de cavall, el tè verd o la pelosella tenen efeces suaus, en comparació amb els fàrmacs diürètics, i poden ser efectives si s’administren quan es té una sensació puntual de retenció de líquids, però mai de forma habitual. Per això és una idea sana tenir sempre a mà una ampolleta d'aigua: a la bossa, al treball, al cotxe, a la tauleta de nit... L’aigua és el millor diürètic i depuratiu per al cos.