Una capacitat molt valuosa

LA MEMÒRIA, més d’un cop, ens ha jugat una mala passada. La memòria és una capacitat molt valuosa, que es va perdent amb el pas del temps, la majoria de vegades perquè l’exercitem poc. És el resultat d’una combinació de diverses funcions cognitives assentades en el nostre cervell: la capacitat d’orientació, la memòria immediata, la memòria recent, la memòria a llarg termini, la capacitat de concentració o fins i tot el llenguatge. I és la suma de totes elles, la que ens permet recordar els fets que van succeir en el passat com tot el que ens succeeix en el present: dades apreses fa anys en el col·legi, instruccions rebudes fa un instant, el nom dels nostres coneguts, títols de pel·lícules... SI NO ESTEM ATENTS quan fem una activitat, quan ens parlen o quan deixem un objecte en un lloc, després no és possible recordar clarament ni l’activitat que hem fet, ni el que ens han explicat, ni on hem deixat aquell objecte. Moltes vegades, quan deixem un paper en un lloc de la casa i no hem prestat atenció al que fèiem, és lògic que després no es pugui recordar el lloc on l’hem posat . Això no es tracta d’un problema de memòria, sinó d’un problema d’atenció. PER MILLORAR la memòria cal mantenir-se en forma mentalment. És impossible retenir tota la informació que capten els nostres sentits. Hem de seleccionar i posar atenció en allò que ens interessa recordar, i tenir present que el reforç continuat i la repetició són una bona manera de lluitar contra l’oblit.