Josep Almudèver: 'No sé per què li van dir Guerra Civil'

El valencià Josep Almudèver, que va pertànyer a les Brigades Internacionals, ha visitat la ciutat de Tortosa per tal d’impartir una xerrada sobre les seves vivències durant la seva estada com a brigadista internacional a la Batalla de l’Ebre.

El passat 9 d’octubre, en motiu de la Diada de València, va tenir lloc el lliurament dels Premis 9 d’Octubre que tenen com a objectiu lloar la tasca de personalitats distingides del País Valencià de diferents àmbits. En aquest sentit, Almudèver va rebre el premi de persona distingida de València en qualitat d’ambaixador de la Comunitat Valenciana. Aprofitant aquest distintiu i amb motiu del cicle de conferències organitzat per l’Associació dels Amics dels Combatents a l’Espanya Republicana (ACER), el brigadista, Josep Almudèver, ha visitat l’institut de Jesús, Daniel Mangrané on ha pogut conversar amb l’alumnat. D’altra banda, divendres a la tarda ha fet una xerrada al Centre Cívic, juntament amb Toni Simó, també del País Valencià.

Al l’inici de la conferència ha explicat que “no sé per què li van dir Guerra Civil si hi havia més combatents de fora que d’Espanya”, ja que tenint en compte els soldats enviats per Hitler i Mussolini i els brigadistes internacionals del bàndol republicà, a la Península Ibèrica hi havia més de 200.000 estrangers.

Al llarg de la conferència ha parlat de moltes vivències i anècdotes que va viure de primera mà com és el cas de la del port d’Alacant on durant un període de treva en el qual el Comitè de No – Intervenció havia demanat que no entressin els sodats de terra a la ciutat, la infanteria marina italiana va aprofitar l’ocasió per desobeir i entrar al port per raptar a totes les dones de la ciutat i endur-se-les a les presons.

Un altre fet que li va quedar molt marcat fou el d’una nit en què es va quedar a dormir amb el seu pare a sota d’uns ametllers florits i plens d’ametlles i quan es despertà va veure que l’arbre estava pelat i no tenia ni flors ni fruits. Llavors li digué al seu pare que estava cec perquè no veia les ametlles ni les flors i el seu pare li respongué que no estava cec, sinó que els seus tristos ulls no li deixaven veure la realitat del seu voltant. De fet, el que havia passat era que durant la nit la gent que estava afamada i no tenien res per menjar sortien a recollir els minsos fruits de l’arbre per poder alimentar-se.

També va explicar que va tenir l’oportunitat de conèixer a l’escriptor Rafael Alberti en un cinema a Pobla Llarga o al president de la Segona República, Juan Negrín.

Finalment, va explicar que el 5 de febrer del 1939 va tornar a València però quan va arribar a cas tothom fugia i s’amagava i alguns ploraven només en veure’l. No entenia perquè ho feien fins que la seva tieta li explicà que mesos enrere havien rebut un comunicat de guerra des de Castelló en què deien que l’havien afusellat.

Una mentida que ja ha passat a la història i que va permetre que encara ara puguem sentir les vivències de l’últim dels brigadistes internacionals.

En acabar, el valencià Toni Simó, explicà que “ja fa 8 o 10 anys que des de l’ACER organitzen tota mena d’activitats per no deixar perdre la memòria històrica” i s’ha mostrat agraït del tracte rebut des de Tortosa i el fet d’haver pogut participar en la xerrada a l’institut Daniel Mangrané. Pel que fa a la distinció d’Almudèver des del País Valencià, ha destacat que “és un reconeixement de molt d’esforç i molta alegria, però sobretot, molt merescut per tot el que significà formar part dels Brigadistes Internacionals”.

L’exalcalde de Campredó, Joan Sanahuja, ha afegit que “aquest acte de reconeixement pretén recordar l’esforç dels brigadistes que van lluitar per la democràcia i per les llibertats de la República.