La troballa de l'església visigoda fa plantejar una tercera excavació davant de la catedral

L'últim estadi de les excavacions arqueològiques del solar de davant de la catedral de Tortosa ha revelat una última sorpresa amb la descoberta de l'absis de la primera església visigoda de la ciutat, molt probablement la de la basílica del primer complex episcopal de la ciutat, que està documentat, el segle VI. La troballa se situa a pocs metres de la, també recentment descoberta, muralla romana. L'absis està travessat per clavegueres d'època andalusina. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que l'aparició del complex visigot obliga al consistori a plantejar una tercera fase d'aquestes excavacions, una decisió que es prendrà en les properes setmanes. Sigui com sigui, el descobriment dilatarà el calendari previst per urbanitzar el solar de davant la catedral en bé d'una fita irrenunciable per al patrimoni històric de Tortosa.

Aquestes noves restes estan a la vora del tram de muralla romana de 40 metres que va emergir fa uns mesos en el decurs de les excavacions, esdevenint els vestigis més importants trobats fins ara de la Dertosa de l'imperi romà. Les noves troballes condicionen el calendari previst fins ara per a la construcció del nou espai urbà que l'Ajuntament té previst construir en aquest àmbit del centre històric, ha explicat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que afirma que s'està valorant fer una nova campanya d'excavacions per conèixer millor el perímetre de la basílica. En qualsevol cas, Bel ha avançat que vista la importància de les restes arqueològiques, caldrà posar-les en valor en el nou espai públic que s'acabi configurant.

El director de les excavacions, Ramon Ferré, ha explicat que sota un tramat urbanístic d’època medieval andalusina s’ha localitzat una gran estructura mural de forma semicircular, identificada com l’absis d’un edifici religiós cristià. A banda de la seva característica forma corba, també han aparegut fragments de rajoles decoratives, típiques dels edificis religiosos d’època visigòtica. A manca de finalitzar l’estudi dels materials arqueològics, tot apunta que la construcció de l’edifici es podria situar en el segle VI d. C., i seria, per tant, contemporània dels primers bisbes tortosins documentats històricament.

Per les seues característiques constructives, ha afirmat Ferré, sembla tractar-se d’una basílica, el que seria l’església més antiga coneguda fins ara a la ciutat. La troballa d’enterraments de la mateixa època sota l'edifici contingu de l’Hospitalitat de Lourdes -un espai que des d’època romana estava dins del recinte emmurallat i que s’explica per la proximitat d’un edifici cristià, i la successió d’espais religiosos al llarg de la història que s’observa en la mateixa zona (temple romà, basílica visigòtica, mesquita andalusina, catedral cristiana) podria estar indicant, per tant, l’emplaçament del primer complex episcopal de Tortosa. L’edifici va ser enderrocat en època andalusina, moment en el qual l’absis fou travessat per la construcció d’una gran claveguera i també cobert d’edificacions residencials. De fet, alguns dels carreus de pedra presents en el parament dels murs medievals estan reutilitzats, procedents previsiblement del desmuntatge de l’antiga església.

El coordinador del projecte, Jordi Diloli, professor de la URV, ha dit que la descoberta d'un tram important de la muralla romana junt amb aquest conjunt episcopal i la resta de troballes, permet situar en un mateix espai tota la història civil, militar i religiosa de Tortosa.

L'alcalde ha indicat que el nou espai públic que s'ha de contruir en aquest indret no podrà estar finalitzat al setembre de 2017, tal i com es preveia inicialment. "Tenim una oportunitat única de conèixer amb detall la nostra història i si hem esperat 50 anys no vindrà ara d'uns mesos. Caldrà veure quines restes es posen en valor i poden acabar fent-se visitables."

L’Ajuntament de Tortosa va adjudicar als arqueòlegs de l’empresa IBER, Arqueologia, Patrimoni i Turisme SL, sorgida del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, les excavacions en aquest solar, iniciades en el mes de juny, amb l’objectiu de reconstruir la seqüència històrica d’ocupació d’aquest espai de la ciutat i possibilitar la seva recuperació urbana. Abans de la localització de l’absis ja s’havia documentat un tram de més de 40 metres de la muralla romana, una plataforma monumental de cronologia altimperial, un complex de salaons i la façana fluvial baixmedieval, amb un embarcador i magatzems fluvials, entre altres troballes.