Rull nega que la Generalitat vulga fer cap transvasament de l'Ebre a Barcelona

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha negat davant del Ple del Parlament que el Govern prevegi un transvasament de l'Ebre o la interconnexió de xarxes per solucionar el dèficit hídric de les conques internes de Catalunya que ha xifrat en uns 60 hectòmetres cúbics anuals. Rull han respost en aquests termes davant les interpel·lacions efectuades per Catalunya Sí que Es Pot i la CUP, que li han recriminat, a diferència del que la Generalitat defensa en el cas de l'Ebre, que el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya prevegi cabals ambientals un 40% sota dels previstos. El conseller ha negat aquest extrem i ha assegurat que les aportacions d'aigua necessàries es basaran en l'estalvi, l'ús de dessaladores, la recuperació d'aqüífers o la reutilització d'aigües depurades.

La diputada ecosocialista ha retret a Rull que la Generalitat passi "la pilota" de resoldre aquest dèficit d'aigua al futur "Pla Hidrològic Nacional", tot i disposar de "mecanismes propis" –dessaladores o reutilització d'aigües depurades -, insistint en l'aportació de recursos externs, d'acord amb els interessos de les empreses que gestionen el sistema Ter-Llobregat. "La conca externa més propera és la de l'Ebre", ha precisat, tot recordant que la xifra de dèficit reconegut és similar al que plantejava el Pla Hidrològic Nacional aprovat pel govern Aznar. "Estan dient vostès que per resoldre-ho caldrà un transvasament de l'Ebre o una interconnexió de xarxes?", ha inquirit.

Rull ha negat explícitament aquesta possibilitat. Tot i reconèixer l'existència del dèficit hídric a les conques internes, ha assegurat que el Govern treballa per garantir les aportacions de recursos, en primer lloc, a través d'un major estalvi per part de la ciutadania i els consumidors: "el consum d'aigua al conjunt de Catalunya és dels més baixos d'Europa", ha assegurat. En paral·lel, ha situat la posada en marxa de les dessaladores impulsades arran la sequera del 2008, la recuperació d'aqüífers o la reutilització de l'aigua.

Grau, i anteriorment el diputat de la CUP, Sergi Saladié, han recordat que els rius de les les conques internes catalanes tindran cabals ambientals un 40% inferiors del previst en anteriors documents de gestió un cop s'aprovi definitivament el Pla per aquest període 2016-2021. "Mentre el Govern amb una mà denuncia el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre amb l'altra fa que el Pla de les Conques Internes incorri en els mateixos errors", ha retret la diputada de Catalunya Sí Que Es Pot, Hortènsia Grau. Concretament, ha citat la manca d'anàlisi de totes les masses d'aigua, la insuficiència dels cabals ambientals, l'incompliment de la directiva d'hàbitats o les zones vulnerables, aspectes requerits específicament per la Unió Europea.

Rull, per contra, ha respost que els cabals de manteniment previstos pel document seran finalment un 60% superiors perquè l'anterior pla no en tenia. Considera també que el document, a diferència de propostes anteriors amb previsions d'inversió de 200 milions d'euros en 30 anys, és "realista, factible, autofinançable i basat en criteris de màxima transparència".