Desconfiança a la PDE perquè l'Estat no ha aprovat el pla hidrològic durant el 2015

El govern espanyol no ha aprovat de manera definitiva el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre abans d’acabar el 2015, tal com marcava el calendari de la Comissió Europea. La Plataforma en Defensa de l’Ebre no descarta que la CE hagi deixat més temps per fer els tràmits després el període electoral. Si no fos així, la Comissió podria obrir un procés d’infracció per l’incompliment de terminis. A banda d’això, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha plantejat aquest diumenge que la no aprovació podria ser perquè “el govern espanyol creu que el PHE li portarà problemes forts” perquè “està sent molt qüestionat” i, a més, “l’haurà de justificar a la UE”. El projecte va rebre dos advertiments de Brussel·les durant el 2015 en què exigien la revisió d’una desena de punts del PHE. L’altre escenari plantejat per la PDE és que sigui una “estratègia d’endarreriment interessada” de l’Estat perquè les obres contemplades al pla es poden dur a terme al marge d’Europa sense rebre finançament europeu. L’últim dels escenaris contemplats és que el govern espanyol l’aprovi definitivament sense incloure les modificacions que recomana la UE. En aquest cas, la CE podria qüestionar subvencions agrícoles en l'àmbit estatal.

El calendari de planificació hidrològica de la Comissió Europea apuntava que els plans hidrològics s’havien d’aprovar abans d’acabar l’any i passar la revisió en àmbit europeu a la primavera. “Ja estava advertit el govern espanyol que si no ho feia, rebria un procés d’infracció davant el tribunal de Luxemburg”, ha detallat Tomàs, que ha recordat que “tota la pressa que van tenir en aprovar el pla al Consejo Nacional del Agua al setembre va ser perquè deien que estaven obligats pel calendari”. “Entenem que el govern espanyol ha jugat amb frivolitat o bé realment creu que el pla hidrològic li portarà els problemes més forts”, ha augurat el portaveu de la Plataforma, que no descarta que l’Executiva del PP hagi ajornat la decisió davant el període electoral per deixar que “qui vingui darrere, ho aprovi”.

Els problemes que podria portar l’aprovació definitiva del PHE vindrien per la polèmica del projecte, que contempla una previsió d’aigua per abastar 465.000 hectàrees més de regadiu en el període 2016-2021 de les 950.000 que preveu l’actual. A més, contempla també 52 embassaments, sumats als 20 que hi ha. Tot plegat està qüestionat per Brussel·les, que veu la xifra plantejada excessiva. D’altra banda, la falta de consens en l’aprovació al Consejo Nacional de l’Agua també és un punt a tenir en compte: els governs de Catalunya, Navarra, Euskadi i València el van qüestionar. “És un pla hidrològic que, abans de néixer, ja saben que tindrà problemes”, ha assegurat Tomàs.

“Mentre no sigui aprovat definitivament, no podem iniciar la lluita jurídica tant en l'àmbit estatal com europeu denunciant incompliments en les directives europees”, ha explicat el portaveu de l’entitat, que ha dit que Europa tampoc pot fer una revisió del pla ni vigilar quins són els aspectes de les directives que es vulneren o no, si no s’aprova definitivament.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre defensa que l’endarreriment en l’aprovació definitiva podria ser interessada perquè les obres que contempla el pla es poden fer al marge d’Europa. “Les obres previstes al pla es poden tirar endavant exactament igual però no es poden rebre subvencions europees”, ha detallat Tomàs.

Mobilitzacions

Per tot plegat, el portaveu de la PDE ha explicat que ja es plantegen començar a mobilitzar i pressionar perquè s’aclareixi: “o l’aproven o no l’aproven”, ha dit. Per tant, hi haurà mobilitzacions tant sí com no: sigui per pressionar el govern perquè aprovi el pla amb les modificacions que recomana Europa o per protestar, en cas que l’aprovin sense canvis.

En una de les últimes assemblees de la PDE, l’entitat ja va anunciar que organitzarien mobilitzacions per lluitar per la no aplicació del PHE a partir del febrer “en clau europea”. Ara, preparen mobilitzacions que encara han de concretar però ja demanen el suport de les institucions ebrenques, com ajuntaments i consells comarcals del territori. “Que no visquin d'esquena a la realitat perquè al final queden malparades les Terres de l’Ebre”, ha conclòs Manolo Tomàs.