Rius com l'Ebre pateixen els efectes indesitjats de la millora en la depuració de les aigües

La millora de la qualitat de l'aigua dels rius gràcies a l'expansió de les depuradores urbanes ha tingut també efectes no desitjats en els ecosistemes fluvials. Així ho certifica un estudi dels investigadors de l'IRTA, el biòleg Carles Ibàñez, i del CSIC-CREAF, l'ecòleg Josep Peñuelas, publicat aquest mes d'agost a la revista “Science”. Argumenten que la major transparència de les aigües fluvials no sempre significa un retorn a unes condicions ambientals idònies del riu. Això passa, precisament, al tram final de l'Ebre, on a principis del 2000 es va detectar un canvi sobtat de la transparència de l'aigua per la disminució del fòsfor. Un escenari que ha provocat l'expansió extraordinària de macròfits i l'aparició de la plaga de la mosca negra, que prolifera en aquestes plantes aquàtiques.

Altres espècies freqüents dècades enrere als pobles riberencs, com la palometa, que tenia com a principal hàbitat els sediments nets de la llera del riu, han pràcticament desaparegut. Una constatació de reaccions en cadena dins de l'ecosistema alterat per les decisions de gestió.

L'estudi ha comparat dades de rius i estuaris principalment europeus i dels Estats Units. Més enllà de les millores en els mateixos sistemes de depuració, Ibáñez planteja la necessitat d'abordar el problema de la qualitat de forma integral les conques hidrogràfiques, controlar millor l'ús de fertilitzants i pràctiques agrícoles per evitar l'aportació de nitrogen, afavorir el desembassament de sediments i restaurar les riberes fluvials, aspectes que ajudarien a millorar.