La taxa de subsidència del Delta de l’Ebre és de 0,3 centímetres anuals

Un estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en el marc del projecte Life+ Ebro-Admiclim, cofinançat per la Unió Europea, recull que la taxa mitjana de l’enfonsament del Delta de l’Ebre en aquestes dues darreres dècades ha estat d’aproximadament de 0,3 centímetres anuals, similar a la d’altres zones deltaiques del món. Al mateix estudi també es posa de manifest l’existència d’una taxa de deformació lleugerament superior a la part nord, a Riumar, en comparació amb la part central i sud del Delta de l’Ebre. Així mateix, s’ha constatat la presència d’importants fluctuacions estacionals de l’elevació de plana deltaica, amb alternança de períodes d’enfonsament seguits de períodes d’elevació. Aquests darrers poden arribar fins als 2 centímetres. Els resultats obtinguts en aquest estudi seran utilitzats per a l’elaboració d’un mapa del Delta de l’Ebre on s’indicaran les zones més vulnerables a l’enfonsament i a la pujada del nivell del mar, i que permetran prioritzar les àrees d’actuació per pal·liar aquest problema. El Delta de l’Ebre es considera una de les zones més vulnerables al canvi climàtic, donat que la suma de la subsidència i la pujada del nivell del mar poden implicar una pèrdua d’elevació superior al metre durant el present segle, amb la qual cosa la meitat del Delta quedaria per sota del nivell del mar.