Quico el Célio homenatja Valtònyc amb un rap medieval per la llibertat

“Ara què vols, que et posen un cep preventiu o anar-te’n exiliat a Flandes com lo trobador Valtònicus?” Amb aquestes paraules sentenciava el Noi a Quico el Célio per la gosadia d’haver cantat un rap de sonoritat medieval (amb darbukka i viola de roda) a l’escenari de la Taverna di Enrico.

Minuts abans, Quico havia explicat al públic els motius pels quals al sinyor Enrico Provinciale el van fer fora de les muralles de la ciutat: “És que a la Taverna di Enrico es cantaven cançons prohibides... Volen escoltar una cançó prohibida?”. Tot seguit cantava: “És una cançó prohibida i la canto de veritat perquè tothom pugue viure en justícia i llibertat”.

Amb aquesta petita evocació al raper Valtònyc, els Quicos apostaven amb el seu estil personal i la seua ironia fina per la llibertat d’expressió. Era un dels moments dedicats a l’actualitat amb els que d’any en any il•lustren el seu espectacle creat especialment per a la Festa del Renaixement. Enguany, un ‘cep preventiu’ que anava passant de coll en coll ha estat destacat entre els elements més fotografiats. Després de 22 edicions ininterrompudes, unes 2000 persones han vist enguany aquesta producció, on una troupe de rodamons es troben a la vella taverna d’Enrico Provinciale Fatsini (descendent de Cristòfol Colom) per oferir unes varietés a canvi de menjar i beure.

Des de fa tres anys, La Taverna di Enrico es representa a la plaça de Menahem Ben Saruk, al barri de Remolins, ampliant el seu aforament a 350 espectadors. Enguany l’organització ha programat 7 sessions de l’espectacle, que continua sent un dels grans clàssics de la festa i ha experimentat la presència notable d’un públic jove i renovat. Segons Arturo Gaya (Quico el Célio), la clau de la gran resposta del públic es deu a un cúmul de factors: “La Taverna di Enrico és una proposta feta molt especialment per a la Festa del Renaixement. Busquem transportar al públic i fer-lo riure i pensar a la vegada; però un altre factor que fa que la gent repeteixi d’any en any és que potser ja s’ha convertit en un ritual, on el públic comparteix amb els actors les cançons i tots els moments de l’espectacle”.

Una de les anècdotes d’enguany ha estat que un espectador va escollir La Taverna di Enrico per demanar-li casament a la seua parella davant la sorpresa i l’aplaudiment de tot el públic posat d’en peu.