Nou pla per al marisqueig amb rastell de cadenes

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, ha anunciat este dilluns, a Sant Carles de la Ràpita, que este dimarts s’inicia l’aplicació del nou Pla de gestió de la modalitat de marisqueig amb rastell de cadenes, l’aprovació de qual ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

La consellera Teresa Jordà ha fet l'anunci en el decurs de la seua visita a la Ràpita, amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, acompanyada del director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a les Terres de l’Ebre, Ferran Grau. Així, Jordà ha recordat que en aquest tipus de pesca “hi havia un conflicte amb la Comissió Europea, per si estava ben realitzada; un grup d’experts ho ha estat estudiant durant molt temps, i també des de la nostra Direcció General de Pesca i Afers Marítims s’hi ha treballat de manera molt insistent juntament amb el sector, com sempre al costat del món científic, administració i també dels pescadors, i Brussel·les veurà amb bons ulls que aquest tipus de pesca continuï”.

Per la seua banda, Sergi Tudela ha explicat que es tracta d’un tipus de pesca d’arts menors molt especialitzada que utilitza una draga per a capturar sobretot el cargol de punxes i altres espècies de crustacis i mol·luscos. Aquesta pesca ha estat controvertida des de fa anys per la possible incidència sobre altres espècies de peix en fons on normalment la modalitat d’arrossegament no pot capturar-los. I –com ha afegit Tudela- “fa un parell d’anys, la Comissió Europea ens va donar una oportunitat quan ens va demanar que féssim un informe científic per tal de justificar que realment es tractava d’una draga i no pas d’un art d’arrossegament treballant en fons no adequats. Al llarg d’aquest any s’ha fet un estudi molt aprofundit amb l’Institut de Ciències del Mar, del CSIC, que ha conclòs que de les tres zones principals de treball d’aquest art (Garraf, nord de l’Ebre, i sobretot la del Cap de a Tortosa a Castelló, on treballa el gruix d’aquesta modalitat, amb port base a la Ràpita, demostrava que en aquesta darrera zona, on actua la major part de l’activitat, es podia justificar perfectament que es tractava d’una draga que no tenia un impacte insostenible sobre el recurs i sobre el fons i per tant era perfectament autoritzable”.

La modalitat de marisqueig amb rastell de cadenes ha estat regulada fins avui mateix per l’anomenat Pla de Gestió de Dragues per a Embarcació que va entrar en vigor el mes d’agost de 2016. Aquest Pla de gestió va ser reconegut per la Comissió Europea (CE) amb la condició que es realitzés una avaluació científica de les pesqueres durant el primer any de vigència que determinés que efectivament es tractava d’una activitat marisquera. Després d’un exhaustiu seguiment científic efectuat conjuntament per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), s’ha establert les noves condicions d’explotació i els caladors autoritzats per a aquesta modalitat marisquera competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

La publicació del nou Pla, que properament haurà de ser validat per la Comissió Europea, garanteix la continuïtat de la pesquera a un total de 21 embarcacions de la zona del delta de l’Ebre i proximitats, principalment de les pertanyents a la Confraria de Pescadors de la Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita, i ha estat possible gràcies a la col·laboració i a la implicació del sector pesquer en el seguiment científic i a l’aportació de fons propis del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), que han permès la retirada de servei d’aquelles embarcacions que, per les seves característiques tècniques o la des caladors en els que operaven, no reunien les estrictes condicions de sostenibilitat que requereix la pertinença a un Pla de gestió.

El següent pas, un cop hagi entrat en vigor el nou PGDE, consisteix a adaptar les seves estructures de control i seguiment al nou model de cogestió adaptativa previst en el Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya, recentment aprovat pel Govern català.

D’altra banda, la consellera també ha subratllat que des del 15 de juliol ja es permet poder seguir fent la pesca d’arts menors amb la pesca de la tonyina. Així, Teresa Jordà ha mostrat la seva satisfacció perquè “a banda que era una demanda històrica -recordem que des de 2012 amb el pla de recuperació de la tonyina això no estava permès, estava aturat- ara per fi s’ha donat llum verd i podrà tirar endavant”. Jordà també ha remarcat que es tractes d’una “oportunitat per a fer d’aquest tipus de pesca d’arts menors un exemple de sostenibilitat i sobretot de producció d’excel·lència per a vendre no només a mercats nacionals sinó també internacionals”.

Jordà també s’ha referit a les jornades de tallers participatius sobre la pesca d’arrossegament i les garanties de sostenibilitat i de viabilitat de la mateixa, organitzades pel Departament i la tercera i darrera de les quals es va celebrar el passat divendres, i ha anunciat que moltes de les conclusions extretes serviran per a un simposi que es durà a finals de setembre a Barcelona, on també es determinarà el futur d’aquesta pesca a Catalunya.