El cost de preservar el Delta de la pujada del nivell del mar

Preservar el delta de l'Ebre a curt i mitjà termini de l'amenaça que suposa el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar és possible mitjançant accions combinades d'adaptació i mitigació amb una inversió econòmica assumible per les administracions. Aquesta és la principal conclusió que el projecte Life Ebro-Admiclim posa sobre la taula a la seua finalització, després de quatre anys d'investigació i proves pilot per part d'un equip de set organismes coordinats per l'IRTA. De moment, els investigadors no s'atreveixen a posar una xifra econòmica global. Remarquen, però, que transportar els sediments necessaris des de l'embassament de Riba-roja d'Ebre –amb un sistema que podria costar uns 10 milions d'euros-, aixecar guardes costaneres interiors o aplicar mesures agronòmiques per reduir les emissions de metà del conreu de l'arròs resultarà més efectiu i molt menys costós, en termes econòmics, que mantenir productiu l'espai mitjançant la construcció de defenses exteriors i el bombeig constant d'aigua salada en un Delta que podria quedar majoritàriament sota el nivell del mar en poques dècades.

La imatge d'un delta de l'Ebre amb la meitat o més de la seua superfície coberta pel mar ja no pertany únicament a les visions més alarmistes o de la ciència-ficció. "Això és el que passaria si no fem res. Que quede molt clar: si mantenim el sistema com ara, això passarà gairebé segur en qualsevol dels escenaris", precisa l'investigador de l'IRTA i coordinador del projecte Life Ebro-Admiclim, Carles Ibáñez. Efectivament, les projeccions assenyalen que, fruit del canvi climàtic, el nivell del mar creixerà entre mig i un metre a finals de segle. Suficient perquè molts dels espais -localitzats gràcies a sensors via satèl·lit-, afectats ja per una subsidència que enfonsa progressivament el sòl deltaic entre 1 i 5 mil·límetres anuals, queden sota l'aigua salada. La inundació, a més, agreujaria de forma considerable altres problemes actuals, com la salinització, afectant de forma negativa el conreu de l'arròs. La línia de costa tampoc ja pot fer front a la força del mar i retrocedeix de forma accelerada: fins a 15 metres a l'any a la zona de la desembocadura i uns tres a Riumar com a conseqüència de la regressió.