El Parlament aprova amb els vots de JxCat, ERC i la CUP avalar la legitimitat de Puigdemont sense ratificar la DUI

El Parlament ha aprovat amb els vots de JxCat, ERC i la CUP avalar la legitimitat de Carles Puigdemont per ser candidat a la presidència de la Generalitat tenint en compte els resultats del 21-D. El text acordat pels independentistes també exigeix que cessin les ingerències de l'Estat davant el TC per impedir la voluntat expressada en l'1-O. Un punt polèmic perquè els lletrats han fet un advertiment en la reunió de la Mesa. Això ha fet que Cs i el PSC no hagin participat en la votació d'aquest punt. De fet, Cs tampoc ha volgut votar en cap dels punts del text acordat pels independentistes. Així doncs, el text aprovat no fa cap referència a la declaració d'independència del 27 d'octubre com volia la CUP. Es limita a constatar que tenen majoria les formacions favorables "a una acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república". El Parlament també ha aprovat a proposta dels comuns que no es destinin diners públics a les escoles que segreguen per sexe i ha refermat la defensa de model d'escola en català.

La resolució independentista aprovada

La literalitat de la proposta de resolució aprovada pel ple, presentada per JxCat i transaccionada per la CUP, constata que les eleccions del 21 de desembre “han ratificat la majoria favorable a les forces indendependentistes” i, per tant, “a les formacions polítiques favorables a una acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república”.

Tot i això, no ratifica en cap moment la declaració d’independència ni reivindica el que va passar el 27 d’octubre al Parlament, tal i com volia inicialment la CUP. Pel que fa, directament, a Carles Puigdemont i la seva figura, el text aprovat remarca que va ser investit al 2016, que va superar una moció de confiança i que “ha estat avalat arran del resultat de les eleccions del 21 de desembre de 2017 (que van configurar una majoria independentista en aquesta cambra), per ser el legítim can­didat del Parlament a la presidència de la Generalitat en aquesta legislatura”. També es manifesta que Puigdemont “segueix comptant amb la majoria parlamentària suficient, sorgida de les urnes i revalidada el 21 de desembre, per poder-li ratificar la confiança com a President”, avalant així la seva legitimitat com a candidat i presidenciable. Tot i això, per enlloc es demana que sigui ell la persona investida ni que sigui un paper només reservat per a ell.

De la mateixa manera, la resolució aprovada exigeix “que cessin les ingerències del govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretenen impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya, així com la que fou legítimament expressada en el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya de I'1 d'Octubre”. Aquesta part, justament, és una de les que més polèmica ha causat, perquè els lletrats s’hi han referit a la reunió de la Mesa avisant que podria contravenir les resolucions del TC i els seus advertiments fets durant la passada legislatura.

D’altra banda, centrant-se en el procés que va iniciar el govern espanyol per desmantellar la independència, la resolució manifesta “el rebuig més absolut” del Parlament al 155 “així com els seus efectes sobre les institucions democràtiques catalanes, que han vulnerat els drets fonamentals dels catalans, restringit les facultats de sobirania de les seves institucions legítimes i cessat els seus representants escollits democràticament i exigeix, per tant, posar fi a la seva aplicació de manera immediata”.

Les propostes rebutjades

La de JxCat ha estat l’única proposta de resolució aprovada, però al ple s’han debatut textos també presentats per Cs, PSC, Catalunya en Comú-Podem i el PPC. I en aquests documents també hi ha hagut punts que s’han aprovat. Un d’ells ha estat la part de la proposta de CatECP que assegura que el Parlament “afirma la seva representació de la ciutadania de Catalunya” i que “no pot ser substituïda per altres organismes, com a espai de diàleg i solucions”. En aquest sentit, emplaça la Mesa del Parlament a “preservar aquesta representació així com totes les funcions que se’n deriven”. Aquesta part de la resolució dels comuns és interpretada per alguns com un punt d’alerta a les funcions que se li podrien voler atorgat a l’estructura de Brussel·les que capitanejaria Carles Puigdemont. La proposta ha estat aprovada amb 55 vots favorables, 44 en contra i 32 abstencions.

També s’ha aprovat -amb el vot en contra de Cs i PPC i l’abstenció del diputat del grup del PSC-Units i líder d’Units per Avançar, Ramon Espadaler- un punt dels comuns que demana “defensar el model d’escola pública catalana i el seu model lingüístic com a conquesta popular assolida als anys vuitanta” i manifesta que “no pot ser posat en qüestió per decisions preses pel govern de l’Estat fora de les seves competències”. Igualment, s’estableix que “no es poden destinar diners públics a aquells models educatius que segreguen per sexes”. Espadaler ha argumentat el seu vot diferenciat del seu grup per la segona part que fa referència a la segregació a les escoles.

De la resta de les propostes, el ple no ha aprovat cap dels punts rellevants que presentaven els grups. Cs denunciava, a la seva resolució, l'intent de "patrimonialització" de les institucions en general i del Parlament en particular, i demanava "acabar la situació de bloqueig de la investidura", instant el president de la cambra a arbitrar els mecanismes necessaris perquè aquesta es faci "de manera immediata" segons consta al reglament, l'Estatut i la Constitució.

En el cas del PSC-Units, el text reclamava que el Parlament doni per iniciat el termini de dos mesos establert per la llei de Presidència de la Generalitat, que determina que un cop esgotats, i si no s'ha investit un president, s'hauran de convocar eleccions. La proposta demanava també que "s’investeixi el més aviat possible un president o presidenta que pugui exercir legalment i plenament les seves funcions i sigui capaç de formar un govern estable" amb "respecte al marc constitucional". Per últim, el PPC reclamava explícitament que el Parlament es posicionés sobre el termini de dos mesos per negociar una investidura abans que es convoquin automàticament eleccions. La idea és demanar al ple que corrin els terminis per negociar aquesta investidura.