PORTADA | 27/02/2018
Etiquetes de comentaris
Els impulsors de la querella contra el projecte Castor asseguren que hi ha “molts indicis d’actes delictius”
Esperen ara que l’Audiència Nacional l’admeti a tràmit i faci els primers passos per a la instrucció de la causa
ACN // MADRIDEls promotors de la querella criminal a l’Audiència Nacional contra els responsables polítics del projecte Castor han assegurat aquest dimarts en roda de premsa a Madrid que hi ha “molts indicis de fets delictius” en el procés que es va servir per al desplegament i posterior suspensió del magatzem de gas, que no només va provocar més d’un miler de terratrèmols sinó que ha deixat un deute que pot superar els 3.300 milions d’euros. L’objectiu de les entitats no és només que no es paguin més diners per al projecte Castor, sinó que es retorni els que els ciutadans ja han pagat, a més del desmantellament de la infraestructura. Un dels aspectes que ha precipitat la querella és el fet que el 5 de març prescriuen les possibles responsabilitats en un canvi en els límits marítims que separen Catalunya del País Valencià. Segons els impulsors de la querella l’executiu socialista el va dur a terme sota el mandat de Magdalena Álvarez en forma de “reparació d’error”, sense necessitat de passar cap tràmit administratiu extra, i va permetre que el magatzem se situés íntegrament als límits territorials del País Valencià.
El portaveu de l’Observatori del Deute en la Globalització, Alfons Pérez, ha explicat aquest dimarts –durant la presentació a la premsa de la querella- que el projecte va generar un deute il·legítim que s’assigna directament a les factures que paguen els ciutadans. “És un projecte mal planificat, mal executat i que ha tingut sobrecostos”. També la portaveu d’Xnet, Simona Levi, ha apuntat que l’objectiu de la iniciativa és “no pagar” el deute que “ens volen imposar” respecte a la constructora ACS i “denunciar la impunitat i convivència entre els poders públics i econòmics”.
La querella supera una altra que ja s’havia presentat al País Valencià perquè es dirigeix contra els responsables polítics del projecte, i no només dels tècnics. Concretament, l'acció es dirigeix contra els exministres d'Indústria socialistes Joan Clos i Miguel Sebastián, així com el del PP, José Manuel Soria; l'exsecretari general d'Indústria, Ignasi Nieto; l'exministra de Foment del PSOE i exvicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI), Magdalena Álvarez; l'exministra socialista d'Agricultura i Medi Ambient, Elena Espinosa; l'exconseller d'Urbanisme valencià, Juan Cotino; el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro; i el d'ACS, Florentino Pérez.
Els impulsors de la querella esperen ara que l’Audiència Nacional l’admeti a tràmit i faci els primers passos per a la instrucció de la causa i investigui ja les suposades irregularitats en els contractes de concessió del projecte a ACS. “Esperem que es pugui provar que això no ha estat una concatenació d’esdeveniments que el destí ha posat al nostre camí, com modificacions de llindars de mars, sinó que han estat els humans que gestionen la cosa pública”.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
PUBLICITAT
PUBLICITAT
EDICIÓ PAPER PUBLICITAT
PUBLICITAT
AL MINUT
Tweets por el @copdull.
EDICIÓ PAPER PUBLICITAT
EN PORTADA
Pallarès: ‘Ha sigut un dels pitjors anys per la mosca negra’.
Més de 27.000 alumnes començaran el nou curs escolar a les Terres de l’Ebre.
Disminueix la creació d’ocupació però augmenta el pes de les mitjanes empreses.
PUBLICITAT